Lluís Huedo by La Mira

foto by La Mira

Lluís Huedo (Girona, 1982 ) de petit hauria volgut ser policia dels que van amb moto, o almenys això és el que afirmava aquest realitzador audiovisual en la seva primera entrevista oferta a un medi local l’any 1987. Afortunadament res d’això va succeir i actualment, a més de realitzador és dels tres editors del blog Gent Normal, dedicat a la cultura alternativa catalana i seguit per varis mils de lectors fidels.

L’activitat de Lluis Huedo comprèn des de la realització de videoclips per a autors i grups tant reputats en la escena independent com Joan Colomo, Aliment i Ocellot , així com documentals com el dedicat al Primavera Sound 2010, que juguen amb les convencions narratives presentant una visió personal del festival llegible en sis ordres diferents.

I és que en aquest creador gironí és un explorador avesat a les terres de la experimentació, tal com ja va demostrar amb el vídeo de “Holy Slap”, on una tarda a la ciutat natal dels Aliment (“no apta per menor de 50 anys” segons ells mateixos) va ser el material que acabà en un vídeo que explota el mite de l’artista de rock entre gamberrades etíliques pels carrers de la capital de província.

En el cas de les seves col·laboracions amb projeccions en directe per al grup Ocellot, Lluís Huedo projecta imatges calidoscòpiques del grup en acció i a temps real, que generen ambients pampalluguejants i desestabilitzadors; un diàleg visual coherent amb les textures avant-pop-folk del grup que sens dubte dona a les seves actuacions una dimensió performàtica d’una gran potència.
En el vídeo-clip “Escola de Colors” ja s’havia dedicat a submergir el grup en ambients tel·lúrics i inquietants com en els que trobem ja els indicis d’un llenguatge visual consolidat com el que ofereix a “El fong i el llangardaix” realitzat per a Joan Colomo. Un vídeo on de nou, tant el color com el paisatge són personatges principals.

Menció especial a la Oda a Portbou, paisatge videogràfic que transmet l’emoció d’un lloc viscut i estimat; paisatges i horitzons cremats pel foc i la llum.
Les imatges de la costa més que brava “emprenyada” d’aquest –sortosament– poc conegut indret de l’Alt Empordà, deixen lloc a esplèndides panoràmiques marines i postes de sol, revisitades amb la mirada irreverent del Lluís Huedo, que aquí ens confessa la seva sensibilitat pel lloc. Marca de la casa? Vicente Huedo, pare del realitzador i reputat pintor del gènere segurament ho afirmaria.

Alicia Kopf

Retalls:

“(Lluís Huedo) el que s’està fent és la documentació d’una performance concreta i que es presenta en forma de clip musical”
Anna Dot sobre videoclips varis a Morir de Frio

“No es lo peor que se ha visto, ni mucho menos, pero tampoco es para tirar cohetes.”
Javier Calvo sobre el Teaser de Kiko Amat a Micro-revista.

“Una gramática flotante contribuye a crear una sensación desestabilizadora y convierte el vídeo en fiel interpretación de su referente sonoro, cargado de magia, extraño pero acogedor. Un puñado de imágenes cautivadoras –el paisaje nevado deja sin aire– que hablan bien del futuro de un realizador(…)”
Juan Manuel Freire sobre Escola de Colors a Rockdelux

“el montaje de Huedo es seco, imprevisible, poco domesticado (y no será por falta de conocimientos, dedicándose como lo hace habitualmente a la edición de vídeo), salvaje, inteligente y, sobretodo, sorprendente.”
Íngrid Guardiola sobre el documental Primavera Sound 2010 a Venusplutón!com